At the intersection of social, labour, family and gender policy, parental leave shapes the caring time of working parents. Existing research has investigated the efficiency of different designs of parental leave for the fulfilment of different objectives and the social impacts of leave uptake. However, there is little identification of the formulation and establishment of parental leave objectives. Yet this is fundamental because parental leave policies are highly embedded in the institutional and social settings in which they are adopted and shaped by a notable ideological underpinning.

In this thesis, I examine the formulation and establishment of the objectives of parental leave in the similar cases of Portugal and Spain. The two Iberian neighbours share many historical, social and political factors, yet differ in the levels of female employment, which are significantly higher in Portugal. As facilitating the employment of women is a crucial objective of parental leave, this difference is expected to be crucial.

In order to assess policy aims and their roots, I analyse the evolution of parental leave in the two countries from their democratic inception in the late 1970s until 2023 using expert and elite interviews, laws, European Union directives and party manifestos. To explain the gestation of policy, I apply an analytical model of policy change that distinguishes between factors that are either exogenous or endogenous to institutions, unfolding either abruptly or incrementally. This model also accounts for the impact of the EU on shaping domestic policies.

The findings indicate that although the legacy of their respective dictatorships and the differences between left- and right-wing cabinets shape policy objectives in the two countries, these factors impact policy aims differently due to the larger presence of women in the Portuguese labour market. Whereas Spanish policy is entirely devoted to its labour market effects and the removal of female discrimination in employment, the aims of parental leave in Portugal extend to gender equality in the family through the involvement of fathers in childcare.

I skärningspunkten mellan social-, arbetsmarknads-, familje- och jämställdhetspolitik formar föräldraledigheten den omsorgstid som arbetande föräldrar ägnar åt sina barn. Befintlig forskning har undersökt effektiviteten hos olika utformningar av föräldraledighet i syfte att uppnå olika mål samt de sociala konsekvenserna av ledighetsuttag. Däremot finns det begränsad kunskap om hur målen för föräldraledigheten formuleras och etableras. Detta är dock grundläggande, eftersom föräldraledighets- politik är djupt rotad i de institutionella och sociala sammanhang där den utformas, och påverkas av tydliga ideologiska utgångspunkter.

I denna avhandling undersöker jag utformningen och etableringen av målen för föräldraledighet i fallen Portugal och Spanien. De två iberiska grannländerna delar många historiska, sociala och politiska faktorer, men skiljer sig åt när det gäller kvinnors sysselsättningsnivå, vilken är avsevärt högre i Portugal. Eftersom främjandet av kvinnors deltagande på arbetsmarknaden är ett centralt mål med föräldraledighet förväntas denna skillnad vara avgörande.

För att bedöma politikens mål och dess rötter analyserar jag utvecklingen av föräldraledigheten i de båda länderna från det att de demokratiserades i slutet av 1970-talet fram till 2023. Analysen baseras på expert- och elitintervjuer, lagstiftning, EU-direktiv och partimanifest. För att förklara politikens framväxt använder jag en analytisk modell för politisk förändring som skiljer mellan faktorer som är exogena eller endogena i förhållande till institutioner och som utvecklas antingen abrupt eller gradvis. Modellen beaktar även EU:s påverkan på den nationella politiken.

Resultaten visar att även om arvet efter respektive diktaturer och skillnaderna mellan vänster- och högerregeringar formar politikens mål i de två länderna, så påverkar dessa faktorer målen på olika sätt, beroende på den större närvaron av kvinnor på den portugisiska arbetsmarknaden. Medan spansk politik fokuserar helt på arbetsmarknadseffekter och att motverka diskriminering mot kvinnor på arbetsmarknaden, sträcker sig målen för föräldraledigheten i Portugal även till jämställdhet inom familjen genom att involvera fäder i omsorgsarbetet.

Les llicències parentals són polítiques públiques de caràcter social, laboral, familiar i de gènere que marquen el repartiment dels temps de cures de mares i pares. La recerca existent en aquest camp ha investigat l’eficàcia de diferents dissenys d’aquestes polítiques en l’acompliment dels seus objectius així com l’impacte social del seu ús. Així i tot, existeix un coneixement limitat sobre els processos que expliquen l’emergència i la consolidació dels objectius d’aquestes polítiques. Aquest és un aspecte fonamental perquè les llicències parentals es troben fortament arrelades en el context social i institucional en què s’adopten alhora que condicionades per un biaix ideològic.

En aquesta tesi, examino la formulació i l’establiment dels objectius de les llicències parentals en els casos similars de Portugal i d’Espanya. En concret, els dos països presenten característiques històriques, socials i polítiques semblants, però difereixen en els nivells d’ocupació femenina, significativament més alts a Portugal. Atès que facilitar l’ocupació de les dones és un objectiu clau de les llicències parentals, aquesta diferència entre els dos països s’espera crucial.

Amb la finalitat de determinar els objectius de les llicències parentals i el seu origen, analitzo la seva evolució als dos països des de la seva democratització a la segona meitat de la dècada de 1970 fins al 2023, utilitzant entrevistes amb experts i amb elits, lleis, directives de la Unió Europea i programes electorals. Per explicar la gestació d’aquestes polítiques, aplico un model analític basat en la transformació de les polítiques públiques que distingeix entre factors endògens i exògens a les institucions, que influeixen les polítiques abruptament o progressivament. Aquest model també té en compte l’impacte de la Unió Europea sobre les polítiques dels estats membres.

Els resultats indiquen que, si bé les conseqüències de les dictadures i les diferències entre els governs d’esquerra i dreta marquen la configuració dels objectius de les llicències als dos països, aquests factors tenen un impacte diferent a causa de la participació femenina més elevada al mercat de treball portuguès. Així, mentre que la política espanyola se centra de manera gairebé exclusiva en els seus efectes sobre el mercat de treball i en la supressió de la discriminació de les dones a la feina, a Portugal els objectius de les llicències parentals s’estenen també a la igualtat de gènere en l’àmbit familiar a través de la implicació masculina a les cures.